.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres. I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dóna raïms agres quan jo n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya: li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja. La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.

Is 5,1-7

Salm Responsorial

R. La vinya del Senyor és el poble d’Israel. 

Un cep vau portar d’Egipte, per plantar-lo,
traguéreu els nadius. 
Els seus brots van créixer fins al mar, 
els seus plançons, fins al Gran Riu.  R

¿Com és que heu derrocat la seva tanca, 
perquè l’esfulli qualsevol vianant? 
Hi entren els senglars a devastar-la

i els animals salvatges hi pasturen. R

Déu de l’univers, gireu des del cel els vostres ulls, 
veniu i visiteu aquesta vinya, 
que la vostra mà havia plantat 
i havia fet robusta i forta. R

No ens apartarem mai més de vós; 
guardeu-nos vós la vida perquè invoquem el vostre nom. 
Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos, 
feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats. R

Sl 79,9.12.13-14,15-16.19-20 (R.: Is 5,7a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Fl 4,6-9

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:
«Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?» Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.» Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.»

Mt 21,33-43

"Què més podia fer Déu per nosaltres que no hagi fet?"

La imatge de la vinya és símbol habitual dels profetes per referir-se al Poble de Déu.
Amb queixes d’amor no correspost, el profeta-poeta canta els treballs de Déu per la seva vinya amb una clau de lectura: La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel; i una requisitòria: Què més podia fer que no hagi fet?
La feina ha estat immillorable: cavà, netejà de pedres, plantà els millors ceps, construí al mig una torre, va fer un cup a la roca.
Amb quina finalitat? Esperava bon raïm; és a dir: justícia i bondat. Però de fet dóna raïms agres; és a dir: injustícies i clam dels oprimits.
L’Amo no ho pot suportar! Sense esperar que deliberi el jurat (Jerusalem, Judà), dicta sentència: La deixa ré abandonada, hi creixeran argelagues.
Davant els perills que l’amenacen, Pau exhorta la Comunitat «No us inquieteu per res». No és estoica imper - torbabilitat sinó crida a enfortir-se amb la força de Déu per mantenir-se fidels fent front a l’atac dels adversaris. Com?
Acudiu a la pregària amb peticions i acció de gràcies: necessitem l’ajut de Déu i sabem que ens el dóna generosament cada dia.
Pregar i prou? No! Interesseu-vos per tot allò que és veritable, just, digne d’elogi. Fent bona selecció dels models a seguir: Practiqueu allò que heu vist en mi —Pau.
Jesús adapta la paràbola d’Is: ara la vinya sí dóna fruit però els vinyaters volen apropiar-se dels fruits i quedar-se l’heretat.
Els llogaters (Grans Sacerdots i Notables del Poble) històricament van pegar, matar i treure a cops de pedra els qui el Propietari enviava per recollir-ne els fruits.
Quan l’Amo els envià un Enviat molt singular (és el seu Fill i el darrer Enviat), els vinyaters saben que és l’hereu i planifiquen quedar-se l’heretat.
El Regne serà donat a un Poble que el faci fructificar i no vulgui fer-se l’amo.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES